Comunicado de la comandancia general de las YPG sobre la caída de Alepo [CAST / CAT]

La Caída de Alepo Oriental

por Poltar Can

Alepo Oriental ha caído hoy (13 diciembre de 2016), pero mirando las causas de raíz que han pavimentado la manera de aquella caída uno se da cuenta que fue inevitable no porque las fuerzas de del Baath y sus aliados son más fuertes o las facciones islámicas son más débiles sino porque las decenas de factores que acompañaron la primera caída dentro de 2012 aventajaban a la segunda caída de hoy.

La primera caída fue rápida, desorganizada y vino temprano mientras que la segunda caída vino tarde, ha sido dolorosa y destructiva, en otras palabras; la primera caída era un prefacio a la segunda.

Primero: necesitamos recordar que los revolucionarios se burlaron de las personas de Alepo por no haber participado en la revolución contra el régimen del Baath; fallaron para no entender que Alepo es la ciudad del comercio y la industria que necesita seguridad, estabilidad y carreteras abiertas.

Segundo: Alepo está dividido por dos distritos; oriental y occidental.
Alepo no es sólo una división geográfica, también existe una división social y cultural. El Alepo Oriental es el hogar de los pobres, de los devotos y piadosos suníes, de los kurdos de los pueblos de Kobani y Afrin y también de turcos. Todos son pobres y de clase trabajadora de la construcción y las industrias textiles.

Por otro lado; el Alepo occidental es el hogar de los empleados del gobierno de la clase mediana, los ricos y los amos que no se preocupan sobre eslóganes políticos y sólo de buscar estabilidad para crecer.

Tercero: hay distritos con mayoría cristiana (Armenios, asirios, … Etc.) Que no simpatizan con los eslóganes de los islamistas que secuestraron la revolución desde mediados del 2011 y siempre desconfiaron de los revolucionarios que venían de los pueblos.

Cuarto: Distritos con una mayoría kurda, especialmente A el Ashrafia y Boustan A el Pasha, que fueron las primeras en luchar y expulsar las fuerzas del régimen y sus perdonavidas “Shabeeha” en la primavera del 2012, sospechaban de los extremos nacionalistas y eslóganes chovinistas de la oposición y sus aliados armados, apoyados por el enemigo histórico de los kurdos… Turquía.

Quinto: La caída de Alepo oriental del 2012 no fue debido a la dinámica de desarrollo interna o propia, sino resultado de la ocupación armada de habitantes de los pueblos norteños de Alepo (Andan, Hritan, Azaz y Hian)

Sexto: Las facciones islámicas lucharon y destruyeron familias y tribus prominentes de Alepo oriental, hechos que dirigieron a muchos a aliarse con el régimen.

Séptimo: Una vez que las facciones islámicas cogieron el control de Alepo oriental robaron y saquearon todo y lo exportaron a Turquía a precios muy bajos que ayudaron en la destrucción de la economía y las oportunidades de ocupación de las personas que confiaban en estas para su existencia.

Octavo: La oposición armada fue dividida en tantas facciones que luchaban entre ellas por los botines de los saqueos y los robos de las fábricas. Estas facciones se dividieron en función de su contexto ideológico, político, geográfico o fundamento religioso, también basado en su lealtad en estados, partidos políticos o a una persona específica.

Noveno: La penetración de estas facciones islámicas extremistas en Alepo y al cuerpo de la oposición armada impuso un estilo de vida nuevo en las personas y en otras facciones. El control de “Ahrar A el Sham” y “A el Nusra” dio al régimen de Assad y los rusos la razón y legitimidad para destruir la ciudad y matar a sus habitantes.

Cómo hemos indicado al comienzo; la segunda caída de Alepo oriental ha tenido mucho en común con la primera caída. Pero, ¿por qué cayó Alepo, a pesar de todo el apoyo a las decenas o quizás centenares de facciones con toneladas de armas de Turquía y financiación de saudíes y qataries, con propaganda de sus medios de comunicación estableciendo un centro de operación común de todas las facciones acompañadas por amenazas y promesas, pero otra vez más, qué hizo caer Alepo?

Primero: Las divisiones entre las diferentes facciones basadas por encima de cuál es el estado de esponsorización y los intereses de estos estados en la lucha.

Segundo: El control de las facciones islámicas extremistas, especialmente el de Al Qaeda, manchó globalmente la imagen de la resistencia armada, especialmente la del oeste.

Tercero: vendedores de la calle, pastores de ovejas y mercaderes de cebada se convirtieron en estrategas militares que decidieron los planes militares y las expediciones tácticas y estratégicas delanteras y más tarde encima serían los señores de la guerra y las autoridades locales que malversan sus sujetos.

Cuarto: Estas facciones islámicas extremistas no lucharon contra el régimen, en vez de esto, ellos instigaron la guerra de cuatro años contra las personas kurdas a “Sheikh Maksoud” (montañas de Asdi) sitiando centenares de miles de kurdos y árabes, bombardeándolos con químicos y bombas de gas impidiendo los suministros de alimentos y medicina. Esto en mi opinión era la causa más importante de la caída de la oposición armada así como la caída de Alepo oriental.

Quinto: La resistencia armada se convirtió en un agente de facto del Servicio de Inteligencia turco que sigue las órdenes de sus maestros y la guerra en Sheikh Maqsoud era una indicación clara sobre estas órdenes.

Sexto: Las facciones de oposición empezaron a luchar entre ellas y a cometer atrocidades contra civiles, contra kurdos y los cristianos, acciones similares a las que realiza ISIS. Ellos matan y ejecutan a civiles en las calles, secuestran y destruyen iglesias y atacan a los kurdos.

Séptimo: Debido al enfrentamiento entre estas facciones armadas, el régimen era capaz de llegar a “Al Nobel” y “Zahraa” y desconectar Alepo de “Azzaz” y los pueblos norteños y orientales y, como resultado, de Turquía.

Octavo: Muchas facciones de la resistencia armada dejaron sus posiciones al régimen después de un memorándum de entendimiento ruso- turco, por eso el régimen era capaz de asediar y luchar en el Alepo oriental.

Noveno: Turquía y la oposición siria dentro de Turquía engañaron a la resistencia armada que los mintió con la promesa de un apoyo turco incondicional contra el régimen y el apoyo en la negociación con el régimen que conseguiría la victoria. Desgraciadamente la resistencia armada se creyó estas mentiras y ha caído bajo el bombardeo de los rusos y el régimen sin ningún beneficio en el terreno.

Décimo: la inteligencia turca utilizó la resistencia armada para sus propios beneficios y les apoyó para coger el control de la academia militar, “Ramosa” y la carretera de Damasco antes de la visita planificada de Erdogan en Rusia para poder estar en una posición fuerte para negociar con Putin, pero después de la reunión, Erdogan ordenó el cese de operaciones militares en Alepo.

Undécimo: Al tiempo, cuando la oposición armada obtenía terreno en la Alepo occidental cortando las carreteras en Damasco, Erdogan los ordenó dejar Alepo e ir hacia Jerablus. Este movimiento condujo la posterior ventaja a su derrota y a la victoria del régimen.

Duodécimo: En vez de encabezar hacia Damasco para reducir el régimen de Assad, miles de luchadores de la resistencia armada se dirigieron a Sheikh Maksoud, Afrin, Jerablus y A el Bab para luchar con el Ejército sirio Libre contra los kurdos, siguiendo la orden de su maestro turco.

Trece: Hace un par de años, se realizó una reunión entre decenas de facciones y como resultado dejaron sus campos de batalla y se encabezaron hacia ciudades kurdas para ocuparlas, pero el resultado era su derrota en Sere Kaniye, Rimelan, Qamishlo, Giro Spi y Afrin.

No sólo se ha producido la caída de Alepo Oriental sino que ha sido completamente destruida. La economía del centro económico más grande de Oriente Medio y una de las ciudades más antiguas del mundo ha sido destruida. La caída de Alepo oriental es también la caída del proyecto de resistencia armada y sus seguidores dentro de Turquía, es la caída del islam político y la Fraternidad Musulmana, los agentes del estado turco y sus mercenarios y la caída de cualesquiera de las fuerzas que luchan contra el pueblo kurdo. Lo dije antes y lo digo otra vez”nadie tendrá éxito en antagonizar y luchar en el pueblo kurdo”.

Al fin, el único proyecto viable es el de secular el real camino patriótico del pueblo kurdo y el proyecto de las fuerzas sirias democráticas y las unidades de protección del pueblo. Es el proyecto federal y democrático que puede estar en contra de ISIS, del régimen y de todos los dictadores y también garantizará un Kurdistán libre y una Siria libre.

Poltar Can es uno de los miembros fundadores y comandante de las unidades de Protección del pueblo (YPG) de Rojava-Federación de Siria Norteña

Traducido por la Plataforma de detenidos del 27E

Fuente:  http://kurdishquestion.com/article/3706-the-fall-of-eastern-aleppo

ypg-comandancia-general-e1433114580193

La Caiguda d’Alep Oriental

per Poltar Can

L’Alep Oriental ha caigut avui (13 Dec 2016), però mirant a les causes d’arrel que van pavimentar la manera a aquella caiguda un s’adona que fou inevitable no perquè les forces del Baath i els seus aliats són més forts o les faccions islàmiques són més dèbils sinó perquè les desenes de factors que van acompanyar la primera caiguda dins 2012 avantatgen a la segona caiguda d’avui.

La primera caiguda fou ràpida, desorganitzada i va venir d’hora mentre la segona caiguda va venir tard, ha estat dolorosa i destructiva, en altres paraules; la primera caiguda era un prefaci a la segona.

Primer: necessitem recordar que els revolucionaris es van burlar de les persones d’Alep per no haver participat en la revolució contra el règim del Baath; van fallar per no entendre que Alep és la ciutat del comerç i la indústria que necessita seguretat, estabilitat i carreteres obertes.

Segon: Alep és dividit a dos districtes; oriental i occidental.
Alep no és només una divisió geogràfica, també existeix una divisió social i cultural. L’Alep Oriental és la llar dels pobres, dels devots i piadosos sunnites, dels kurds dels pobles de Kobani i Afrin i també de turcs. Tots són pobres i classe treballadora de la construcció i les indústries tèxtils.

D’altra banda; l’Alep occidental és la llar dels empleats del govern de la classe mitjana, els rics i els amos que no es preocupen sobre eslògans polítics i només de buscar estabilitat per tal de créixer.

Tercer: hi ha districtes amb majoria cristiana (Armènies, assiris, … Etc.) Que no simpatitzen amb els eslògans dels islamistes que segrestaren la revolució des de mitjans del 2011 i sempre desconfiaren dels revolucionaris que venien dels pobles.

Quart: Districtes amb una majoria kurda, especialment Al Ashrafia i Boustan Al Pasha, que foren les primeres a lluitar i expulsar les forces del règim i els seus perdonavides “Shabeeha” en la primavera del 2012, sospitaven dels extrems nacionalistes i eslògans xovinistes de l’oposició i els seus aliats armats, recolzats per l’enemic històric dels kurds… Turquia.

Cinquè: La caiguda d’Alep oriental del 2012 no va ser a causa de la dinàmica de desenvolupament interna o pròpia, sinó resultat de l’ocupació armada d’habitants dels pobles del nord d’Alep (Andan, Hritan, Azaz i Hian)

Sisè: Les faccions islàmiques lluitaren i destruïren famílies i tribus prominents d’Alep oriental, fets que van dirigir a molts a aliar-se amb el règim.

Setè: Una vegada que les faccions islàmiques van agafar el control d’Alep oriental van robar i saquejar tot i ho exportaren a Turquia a preus molt baixos que van ajudar en la destrucció de l’economia i les oportunitats d’ocupació de les persones que confiaven en aquestes per a la seva existència.

Vuitè: L’oposició armada va ser dividida en tantes faccions que lluitaven entre ells pels botins dels saquejos i els robatoris de les fàbriques. Aquestes faccions es van dividir en funció al seu contexte ideològic, polític, geografic o fons religiós, també basat en la seva lleialtat a estats, partits polítics o a una persona específica.

Novè: La penetració d’aquestes faccions islàmiques extremistes a Alep i al cos de l’oposició armada va imposar un estil de vida nou en les persones i en altres faccions. El control de “Ahrar Al Sham” i “Al Nusra” va donar al règim d’Assasd i els russos la raó i legitimitat per destruir la ciutat i matar els seus habitants.

Com hem indicat al començament; la segona caiguda d’Alep oriental ha tingut molt en comú amb la primera caiguda. Però, per què va caure Alep, malgrat tot el suport a les desenes o potser centenars de faccions amb tones d’armes de Turquia i finançament de saudites i qatarians, amb propaganda dels seus mitjans de comunicació establint un centre d’operació comuna de totes les faccions acompanyades per amenaces i promeses, però un altre cop més, què va fer caure Alep?

Primer: Les divisions entre diferents faccions basades damunt quin és l’estat d’esponsorització i els interessos d’aquests estats en la lluita.

Segon: El control de les faccions islàmiques extremistes, especialment al Qaeda, va tacar globalment la imatge de la resistència armada, especialment en la de l’oest.

Tercer: venedors del carrer, pastors d’ovelles i mercaders d’ordi es convertiren en estrategs militars que van decidir els plans militars i les expedicions tàctiques i estratègiques davanteres i més tard damunt serien els senyors de la guerra i autoritats locals que malversen els seus subjectes.

Quart: Aquestes faccions islàmiques extremistes no van lluitar contra el règim, en comptes d’això, ells instigaren la guerra de quatre anys contra les persones kurdes a “Sheikh Maksoud” (muntanyes d’Asdi) setiant centenars de milers de Kurds i Àrabs, bombardejant-los amb químics i bombes de gas impedint els subministraments d’aliments i medicina. Això en la meva opinió era la causa més important de la caiguda de l’oposició armada així com la caiguda d’Alep oriental.

Cinquè: La resistència armada es va convertir en un agent de facte del Servei d’Intel·ligència turc que segueix les ordres dels seus mestres i la guerra en Sheikh Maqsoud era una indicació clara sobre aquestes ordres.

Sisè: Les faccions d’oposició van començar a lluitar entre ells i a cometre atrocitats contra civils, contra kurds i els cristians, accions similars a les que realitza ISIS. Ells maten i executen a civils en els carrers, segresten i destrueixen esglésies i ataquen als kurds.

Setè: A causa de l’enfrontament entre aquestes faccions armades, el règim era capaç d’arrivar a “Al Nobel” i “Zahraa” i desconectar Alep de “Azzaz” i els pobles del nord i orientals i, com a resultat, de Turquia.

Vuitè: Moltes faccions de la resistència armada van deixar les seves posicions al règim després d’un memoràndum d’enteniment rus- turc, per això el règim era capaç d’assetjar i lluitar a l’Alep oriental.

Novè: Turquia i l’oposició siriana dins Turquia enganyaren a la resistència armada que els va mentir amb la promesa d’un suport turc incondicional contra el règim i el suport en la negociació amb el règim que aconseguiria la victòria. Malauradament la resistència armada es va creure aquestes mentides i ha caigut sota el bombardeig dels russos i el règim sense cap benefici en el terreny.

Desè: la intel·ligència turca va utilitzar la resistència armada pels seus propis beneficis i li va donar suport per agafar el control de l’acadèmia militar, “Ramosa” i la carretera de Damasc abans de la visita planificada d’Erdogan a Rússia per poder estar en una posició forta per negociar amb Putin, però després de la reunió, Erdogan va ordenar el cessament d’operacions militars a Alep.

Onzè: Al temps, quan l’oposició armada obtenia terreny a l’Alep occidental tallant les carreteres a Damasc, Erdogan els va ordenar deixar Alep i anar cap a Jerablus. Aquest moviment va conduir la posterior avantatge a la seva derrota i a la victòria del règim.

Dotzè: En comptes d’encapçalar cap a Damasc per reduir el règim d’Assad, milers de lluitadors de la resistència armada es van dirigir a Sheikh Maksoud, Afrin, Jerablus i Al Bab per lluitar amb l’Exèrcit sirià Lliure contra els kurds, seguint l’ordre del seu mestre turc.

Tretze: Fa un parell d’anys, es va realitzar una reunió entre desenes de faccions i com a resultat van deixar els seus camps de batalla i s’encapçalaren cap a ciutats kurdes per ocupar-les, però el resultat era la seva derrota en Sere Kaniye, Rimelan, Qamishlo, Gire Spi i Afrin.

No només s’ha produït la caiguda d’Alep Oriental sinó que ha estat completament destruïda. L’economia del centre més gran econòmic d’Orient Mitja i una de les ciutats més antigues del món ha estat destruïda. La caiguda d’Alep oriental és també la caiguda del projecte de resistència armat i els seus seguidors dins Turquia, és la caiguda de l’islam polític i la Fraternitat Musulmana, els agents de l’estat turc i els seus mercenaris i la caiguda de qualssevol força que lluita contra el poble kurd. Ho vaig dir abans i ho dic un altre cop “ningú tindrà èxit en antagonitzar i lluitar al poble kurd”.

A la fi, l’únic projecte viable és el de secular el real camí patriòtic poble kurd i el projecte de les forces sirianes democràtiques i les unitats de protecció del poble. És el projecte federal i democràtic que pot estar en contra d’ISIS, el règim i tots els dictadors i també garantirà un Kurdistan lliure i una Síria lliure.

Poltar Can és un dels membres fundadors i comandant de les unitats de Protecció del poble (YPG) de Rojava-Federació de Síria Del nord.

Traduït per la Plataforma de suport als detinguts 27G.

Font: http://kurdishquestion.com/article/3706-the-fall-of-eastern-aleppo

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s